Els orígens de Parmenia

La història de Parmenia ve de moolt enrera, la meva passió eren les càmares des de molt abans de saber que en podia fer una professió. Sempre he estat la videografa de casa, m’encanta guardar aquests records en digital (i fer el xantatge corresponent al cap dels anys). M’encantava gravar vídeos, posar-los-hi música i fer curtmetratges “caseros”. Si hagués existit youtube en aquella época…

I quan vaig descobrir la carrera de comunicació va ser tota una revelació, m’hi vaig llançar de cap. Soc llicenciada en Comunicació Audiovisual per la universitat de Lleida, i audiovisualment ho he provat tot: escriure notícies, fotografia, doblatge… hi vaig posar tantes ganes i se’m donava prou bé suposo, perquè la productora on estava de pràctiques em va contractar. Vaig fer de càmara i editora, vaig fer de directora d’un programa de TV, on escollia continguts i redactava guions, anuncis, gravar partits de fútbol, bàsquet, hoquei… i també he fet d’operadora en unitats mòbils per events amb Lleida TV. Vaig aprendre moltíssim i recordo aquella època amb un somriure.

 

Però tot i que va ser una etapa maquíssima, també hi ha un altre costat no tan divertit, que ningú t’explica, i són els horaris intempestius. Els meus jefes eren uns currantes i eren els primers en posar-se mans a l’obra, però tot i així treballava moltes hores seguides, caps de setmana i moltes vegades d’un dia per l’altre, sense poder planificar. Durant un temps ja m’anava bé, no m’importava, però llavors…va arribar l’amor (OMG) i lògicament, tenia ganes de tenir temps lliure per poder estar amb la meva parella de llavors.

I com en tots els moments decisius de la vida, vaig haver d’escollir. I entre que soc un cul inquiet i m’encanten els reptes, i que encara no havia vist com era el món fora de Lleida, vaig triar amb el cor, així que vaig venir a viure a Barcelona a provar sort. Em van anar contractant d’aquí i d’allà, mentres ho compaginava amb una altra feina a mitja jornada (crec que la majoria de freelancers ho hem fet) fins que vaig veure que si volia créixer, havia de dedicar-li a Parmenia tot el meu temps. I així és com em vaig convertir en videògrafa professional.

 

Tinc la sort que he trobat una de les meves passions i que puc treballar del que m’agrada, al meu ritme, des d’on vulgui i amb la certesa que cada dia serà diferent. I és que quan t’agrada la feina i l’hi poses l’ànima, arriba amb la mateixa sensibilitat amb la que ho sents, i per això sempre dono el 100%.

I quan em va arribar l’oportunitat de fer casaments, això si que va ser una revelació. És un dia especial, on l’amor està elevat a la màxima potència, on t’acompanya gent que t’estima i et desitgen el millor. I per mi, tenir l’oportunitat d’immortalitzar-ho, jo que soc una enamorada de l’amor, és un privilegi.

He recorregut un camí molt intens, en el que he après moltíssim, he conegut a molta gent interessant i només puc estar agraïda d’haver-me llençat a la piscina. I que duri!

0 thoughts on “Els orígens de Parmenia
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà